diumenge, 13 de desembre de 2009

Les plantes de Nadal



És una de les plantes més venudes i regalades durant aquestes festes nadalenques. Assenyalen que en si mateixa és portadora de la bona sort, doncs, de no ser així; només ens alegraria els espais i la vista amb ses vermelles flors, molt grans per cert, i cadascuna amb un particular epicentre de color groc
Els seus orígens es remunten al poble centreamericà dels asteques que la utilitzaven com a planta remeiera casolana contra la febre. De fet no guaria però la creença deia que si podia tintar el cotó o la llana, què no faria amb el dolor!
Com la dita ens marca “la ponsètia floreix pel Nadal i el crisantem per difunts”… però degut al canvi climàtic això no és del tot cert; haurem tots plegats de revisar les nostres dites i restaurar les seves tradicions doncs, pel que sembla, ho tenim magre
Tres qüestions a tenir present per conservar-la:
Necessita força escalfor, no la traieu al carrer indiscriminadament. Que el veïnat vegi que la teniu però no goseu fer-ne ostentació si la voleu viva
No li cal per viure molta aigua, no la regueu amb excés; podríeu fer-la malbé
Cal trasplantar-la, com diuen les avies, després de Reis a una jardinera o parterre força gran dotant-la d’espai, terra nova y compost

De molt antic es considera que es tracta d’una planta dotada de poders doncs, com la lluna, es manté quasi inalterable durant tot l’any. De color verd, el vesc,(muérdago,en castellà) esdevé símbol inequívoc de salut i prosperitat a llegendes de procedència celta que ens mostren com antics druides armats amb petites falçs d’or recol·lecten ara aquí, ara una mica més enllà, petits brots d’aquesta planta que un cop assecats esdevenien dons daurats coronats amb perles
Segons la tradició nòrdica aquesta planta s’havia de recollir passat l’estiu i regalar a propis i estanys un cop iniciada l’estació del canvi, es a dir, la tardor; per ésser col·locada a l’entrada de les diferents llars i així allunyar els mals esperits, fet últim que proporcionava un benestar genèric a tota la comunitat. S’explica també que amb l’arribada de la sement, al principi de la primavera, el vesc havia de ser reduït a cendres i llençat bora l’entrada per guarir la terra que sens presenta i que ens ofereix pas a la resta del món en un cercle sense fi derivat de la pròpia vida silvestre de la planta: és l’aliment primordial de certs ocells i alhora trampa natural per a la seva captura.

El boix grèvol  per la seva banda és la planta estrella de la decoració nadalenca degut a la forma particular de les seves fulles i al color pur dels seus fruits: blanc, groc o vermell. S’introdueix, com en el cas del vesc, de la mà dels ritus celtes simbolitzant la fertilitat de la terra
Degut a l’abús que n’hem fet s’ha convertit en poc temps en una planta protegida al nostre país doncs la comercialització del mateix s’ha de realitzar de manera sostenible, això és, procedent de viver
Es costum utilitzar-lo com a referent d’aquestes festes i el podem trobar a centres, corones, murals, plafons i safates… sent representat en multitud d’objectes com ara adhesius, targetes nadalenques o teixits.

Drets d'imatge















Tota la informació continguda en aquest blog és de domini públic,és d'elaboració pròpia o s'ha obtingut de la xarxa lliurement i no s'usa amb fins lucratius ni comercials. Si hagués algun element que estigués protegit per drets d'autor o d'imatge i no desitges que aparegui aquí, ens ho comuniques i serà eliminat.









Gràcies!!