dimecres, 1 de desembre de 2010

Els Reis Mags d’Orient existeixen


reis orient - estel
Amb prou feines el seu pare s’havia assegut en arribar a casa, disposat a escoltar, com tots els dies, el que la seva filla li explicava de les seves activitats al col·legi, quan amb una veu una mica baixa, com amb por, li va dir:
- Papa?
- Sí, filla.
- Escolta’m, vull… que em diguis la veritat.
- Clar, filla. Sempre te la dic – va respondre el pare una mica sorprès.
- És que… – va titubejar la nena.
- Què et passa filla?
- Papa, existeixen els Reis d’Orient?
El pare de Blanca es va quedar mut, va mirar a la seva dona, intentant descobrir l’origen d’aquella pregunta, però només va poder veure un rostre tan sorprès com el seu que també el mirava.
- Les nenes diuen que són els pares. És veritat?
La nova pregunta el va obligar a girar la mirada cap a la nena i empassant-se saliva li va dir:
- I tu què creus, filla?
- No ho sé, papa: pot ser que sí i pot ser que no. D’una banda em sembla que sí que existeixen perquè tu no m’enganyes; però, com que les nenes diuen això.
- Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals però …
- Llavors és veritat? – va dir la nena amb els ulls humitejats. M’heu enganyat!
- No, mira, mai no t’hem enganyat perquè els Reis d’Orient sí que existeixen – va respondre el pare agafant amb les seves dues mans la cara de la filla.
- Llavors no ho entenc, papa.
- Asseu-te i escolta aquesta història que t’explicaré perquè ja ha arribat l’hora que puguis comprendre-la – va dir el pare, mentre assenyalava amb la mà que segues al seu costat, i es va asseure entre els seus pares ansiosa d’escoltar qualsevol cosa que li tragués del seu dubte, i el seu pare es va disposar a narrar el que per a ell és la veritable història dels Reis d’Orient:
reis orient - reis
- Quan el Nen Déu va néixer, tres Reis que venien d’Orient guiats per una gran estrella es van apropar al Portal per adorar-lo. Li van portar regals en prova d’amor i respecte, i el Nen es va posar tan content i semblava tan feliç que el més ancià dels Reis, Melcior, va dir:
- És meravellós veure tan feliç un nen! Hauríem de portar regals a tots els nens del, que feliços que serien.
- Oi tant! – va exclamar Gaspar -. És una molt bona idea, però és molt difícil de fer. No serem capaços de poder portar regals a tants milions de nens com hi ha al món.
Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant els seus dos companys amb cara d’alegria, va comentar:
- És veritat que seria fantàstic, però Gaspar té raó i, encara que som mags, ja som vells i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer lliurant regals a tots els nens. Però seria tan bonic.
Els tres Reis es van posar molt tristos en pensar que no podrien realitzar el seu desig. I el Nen Jesús, que des del seu pobre pessebre semblava escoltar-los molt atent, va somriure i la veu de Déu es va escoltar al Portal:
- Sou molt bons, estimats Reis Mags, i us agraeixo els vostres regals. Us ajudaré a realitzar el vostre bonic desig. Digueu-me: què necessiteu per poder portar regals a tots els nens?
- Oh, Senyor! – van dir els tres Reis postrant-se de genolls – necessitaríem milions i milions de patges, gairebé un per a cada nen, i que poguessin portar alhora a cada casa els nostres regals, però, no podem tenir tants patges, no n’existeixen tants.
- No us preocupeu per això – va dir Déu – Jo us donaré, no un sinó dos patges per a cada nen que hi ha al món.
- Seria fantàstic! Però, com pot ser possible? – van dir alhora els tres Reis amb cara de sorpresa i admiració.
- Digueu-me, no és veritat que els patges que us agradaria tenir han d’estimar molt els nens? – va preguntar Déu.
- Sí, clar, això és fonamental – van assistir els tres Reis.
- Y, veritat que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desigs dels nens?
- Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge – van respondre cada vegada més entusiasmats els tres.
- Doncs digueu-me, Reis estimats: hi ha algú que estimi més els nens i els conegui millor que als seus propis pares?
Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que Déu estava planejant, quan la veu de nou es va tornar a sentir:
- Com que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis Mags d’Orient tots els nens del món rebin alguns regals, JO, ordeno que per Nadal, commemorant aquests moments, tots els pares es converteixin en els vostres patges, i que en el vostre nom, i de part vostra regalin als seus fills els regals que desitgin. També ordeno que, mentre els nens siguin petits, el lliurament de regals es faci com si la fessin els propis Reis Mags. Però quan els nens siguin prou grans per entendre això, els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, en tots els Nadals, els nens faran també regals als seus pares en prova d’afecte. I, al voltant del Pessebre, recordaran que gràcies als Tres Reis Mags d’Orient tots són més feliços.
Quan el pare de Blanca va haver acabat d’explicar aquesta història, la nena es va aixecar i fent un petó als seus pares va dir:
- Ara sí que ho entenc tot papa, i estic molt contenta de saber que m’estimeu i que no m’heu enganyat.
I corrent, es va dirigir a la seva habitació, per tornar amb la seva guardiola a la mà mentre deia:
- No sé si en tindré prou per comprar-vos algun regal, però per a l’any que ve ja guardaré més diners.
I tots es van abraçar mentre, de ben segur, des del Cel, els tres Reis Mags d’Orient contemplaven l’escena tremendament satisfets.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

M'ha agradat moltíssim.Aquesta tarda ho llegiré amb els meus fills.Gràcies,Paco i benvingut de nou.Cuida't

Anònim ha dit...

el cuento es bonito.pero sigue siendo falso,un poco más de tiempo para que desgraciadamente los peques una vez más vean que se les ha dicho algo que no es verdad.una historia real,sacada de la biblia,donde ni siquiera se menciona que huvieron 3 reyes magos,que estos no estaban guiados por DIOS si no que eran astrologos,poreso guiados por las estrellas pudieron llegar a belen,y como muy bien dice la biblia cuando llegaron en contraron un niñito no un bebe lo que demuestra que paso tiempo desde el nacimiento hasta que ellos lo encontraron.de hay que el rey herodes viendo que estos no volvian y queriendo matar a jesus.hace el mandato de matar en todo aquel territorio a todo niño menor de 2 años que desgraciadamente es el dia celebrado como los santos inocentesp,pero una vez mas Dios manda ha jose y ha maria que salgan para las tierras de egipto para que ha jesus no le ocurra nada y cumpla su proposito .esta es la verdad .no mi verdad si no la de la biblia

Rosa ha dit...

És una bonica manera de fer entendre la festivitat del dia dels Reis. Si,som els pares,però també cal dir que és una manera de fer ressó a aquest dia sense perdre la il.lusió,doncs jo sé que el meu regal del dia de reis m'ha l'ha fet el meu marit i no per això deixo de tenir neguit i nervis i alegria alhora de desenvolicar el regal.
Tothom sap qui és l'amic invisible (no existeix un amic invisible) i no per això deixem de fer-ho i de tenir il.lusió. M'agrada't molt.

És una nit màgica tant pels més petits com pels més grans.I si la vida no la farcim d'aquestes petites coses que ens queda?

Drets d'imatge















Tota la informació continguda en aquest blog és de domini públic,és d'elaboració pròpia o s'ha obtingut de la xarxa lliurement i no s'usa amb fins lucratius ni comercials. Si hagués algun element que estigués protegit per drets d'autor o d'imatge i no desitges que aparegui aquí, ens ho comuniques i serà eliminat.









Gràcies!!